"Podria semblar una ironia de la història que mentre el país despertava a la llibertat després de quatre dècades de repressió política i moral, jo la perdés de la forma més absurda (...), amb una condemna que si bé, donades les circumstàncies, es podia considerar benèvola, el meu esperit rebel i la poca disposició a aprendre dels errors farien que s'allargués fins al moment present."Qui escriu això és el Requena, protagonista i narrador de Nascut per perdre, un desgraciat en el sentit literal de la paraula, un individu mancat de qualsevol gràcia: roí, rancuniós, miserable, violent, sense escrúpols. El Requena, en un discurs al·lucinant, aleatori, que recorre sovint a la digressió, fa la seva personal interpretació de la història, tant de la gran com de la quotidiana.Som a Barcelona, en els anys de la transició, quan els nusos que ho tenien tot lligat i ben lligat es van afluixant i es viu amb l'esperança d'un canvi que serà polític, social i, fins i tot, moral: un vent de llibertat recorre el país. Amb un horitzó molt més baix, atenent només els seus interessos, el Requena es veurà involucrat en una trama en què es barregen l'ambició, el poder i la luxúria. I en sortirà malparat, com acostuma a passar als qui han nascut per perdre.Contemplar els esforços que fa per mantenir-se a flor d'aigua algú que s'ofega és un plaer pervers. Aquesta és una novel·la per a perversos.
