Kataloński
Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetual'atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procésde creació del món, i alhora actua com un laboratori experimentalon es reprodueix l'assaig erràtic de les primeres clarors. A partirde l'esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines,prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudespel desig, la recança o la por. Si per a entendre l'ordre de l'universcreat són necessàries les lleis de la física i les matemàtiques, pera explicar-ne el caos hom recorre a la poesia. Sí: la poesia ha desubvertir l'ordre inicial de l'univers, però també ha d'actuar comuna brúixola que ens marqui els punts d'interacció amb la partinvisible del món, i ens ha de proveir del fil i l'agulla adequatsper a sargir, quan sigui necessari, els estrips de l'ànima.El jurat format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay.destaca que «Els planells magnètics combina, amb un equilibrilloable, el llenguatge líric i els jocs visuals dosificats. Es tractad'una obra coherent, pensada com un tot, que explora els límitsde la tipografia des d'una visió psicogeogràfica del món. [...]. Eljurat ha valorat especialment el treball gràfic i que es desplegaal llarg del text. Alhora, és destacable el minuciós treball quel'autor ha dut a terme amb el llenguatge. [...] Com a colofó, lapresència d'elements matemàtics eleva la dimensió del text,assolint una singularitat i una qualitat més que destacables».
