Kataloński
El fil.sof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt acórrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i cursespopulars, i aquí comparteix amb el lector les seves viv?ncies isensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estarsol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l'entorn. Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la import?ncia d'aquestapr?ctica per articular la seva activitat di?ria i la seva actitudvital, ja que «córrer és una perfecta met?fora de la vida». - «Córrer és un exercici que m'omple, que em fa sentir viu, doblementviu, ple de força i de ganes d'existir. La primera paraula que associo a l'exercici de córrer és el mot alliberament.» - «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donatem vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentiares, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Unaexperi?ncia única que mai més no he tornat a viure.» Una reflexió sobre les viv?ncies, els sentiments i les sensacions quees desvetllen quan correm.
