Carol fa visible d'una manera radicalment subtil, com pocs cops unfilm ho ha fet amb aquesta intensitat, l'enamorament entre dues dones, a través de totes les fases d'una profunda transformació: des deldescobriment, en el fulgor d'una mirada, fins a l'entrega final, janomés insinuada. I entremig, un diàleg de mirades i una gestualitatelaboradíssima de les mans que donen a veure, de manera increïblementrefinada, l'aparició, l'emergència, el desplegament i l'efusió deldesig amorós, així com una cartografia complexa de passionsconnectades, des de l'espera, el neguit, el calfred, la tremolor, lapor o la desolació.La pel·lícula ha provocat uns efectes gens habituals: la irrupciód'una legió de carolistes. A la Universitat de Girona s'hi van aplegar d'eminents, en resposta a una convocatòria de la professora ImmaMerino, el gener de 2017, en la primera edició del cicle Pensar unapel·lícula, organitzat pel Cinema Truffaut i i el projecte de recercaIMCOFOTO: va ser una jornada extraordinàriament rica i estimulant, pel rigor i la qualitat de les intervencions i per la vitalitat delsdebats i diàlegs que s'hi van generar. Que aquelles paraules,afegints'hi a més d'altres, esdevinguin ara paraules escrites i, denou, compartides no és només testimoni d'aquell seminari memorable,sinó sobretot invitació a tornarhi, un cop més, a aquesta pel·lículaprodigiosa per provar de pensarla de nou, en múltiples direccions.
